L'ILLA DELS 5 FARS

Si hi buscava la relació amb la comunicació, allò volia dir que nosaltres hem d'aconseguir explicar les coses de manera que brillin més, que destaquin i que sobresurtin de tota la resta de missatges que rebem constantment.

Quan diem les coses hem de procurar que les nostres paraules "brillin" i aportin algo a la persona que ens escolta, no parlar per parlar.

EL FANG

Dimarts passat, a classe de Plàstica vam treballar les diferents possibilitats de treballar amb el fang. Aquestes són les conclusions exposades a classe.

Hi ha diferents tipus de fang:

- negre

- marró

- blanc (més moldejable)

- el que té xamota (pedreta)

L'estat de fang pot passar de líquid a pastós, de dur el podem ratllar, dur i posem aigua i es torna pastós.

Vam treballar diferentes formes, mides, colors i textures del fang. També l'olfacte (olorant el fang de xamota).

La forma de la copa ens condicionava, si era opaca o transparent. Si era opaca només tenia un punt de vista (desde d'alt). Nosaltres escollim el punt de vista.

També hem treballat la presentació a l'hora d'exposar-los al passadís de fora l'aula de Plàstica.

Vam treballar amb les mans i les eines. Les eines que vam utilitzar són: el curró, espàtula, xeringa, esponja, fil de pescar, ratllador, la reixa, palets d'escultor.

Quines van ser les nostres sensacions?

- satisfacció

- sorpresa

- alegria

- decepció (sinó ens sortia el que teniem pensat)

Perquè és important treballar el fang amb els infants?

És important per tal de desenvolupar la creativitat, la imaginació, prensió, motricitat (ratllar), cognició i és lúdic.

Fotogradia realitzada per: Cristina Simón Rubió

L'ART DE SABER ESCOLTAR

Una imatge negativa paralitza l'escolta, més ben dit, la fa impossible.

Si tenim una imatge negativa referent a una persona, automàticament, no l'escoltem. Podem fer veure que sentim però no l'estem escoltant realment perquè ja no estem predisposats.

L'ULL I L'ORELLA FAN BONA PARELLA

Avui a classe de Comunicació oral escrita i digital hem observat un Power Point de poemes visuals. M'agradaria destacar quatre idees que he anotat.

Il·lustrar una poesia no és el mateix que la poesia visual. La poesia visual és subtil, emocionant i obre nous horitzons.

Cal tenir presents els següents adjectius:

- alliberada
- concentrada
- universal
- lúdica

Amb tant poc, una poesia ens ofereix una imatge.

Aquí us deixo versos que estaven en el Power Point que m’han agradat molt:

¿ Por qué el sombrero de la noche vuela con tantos agujeros?

¿ Las lágrimas que no se lloran esperan en pequeños lagos?

Fotografia realitzada per: Cristina Simón Rubió

EDUCACIÓ I VIDA QUOTIDIANA

La gent que ens envolta ens fa de mestre, tant si n'és conscient com si no.

Totes les persones que estan al nostre voltant ens influeixen, potser de manera inconscient, però deixen petjada en la nostre vida. La petjada pot ser gran o petita, però serà una petjada.

Sempre hi ha algun professor que ens marca, algú que no ens deixa indiferent per la seva manera d'impartir les classes.

POWER POINT

El nombre de paraules mínimes alhora de realitzar un Power Point és 0. El màxim depen del temari (artístic, pedagògic...). Cal que seleccionem un fons adequat, evitar contrastos...

És important que el Power Point aporti més paraules del que estem dient. Hi ha tres aspectes bàsics que cal tenir en compte:

- No fer discurs.
- Aportar significat extra.
- El power point depen de l'objectiu, destinatari i intenció del qui ho realitza.

Si cliquem Opciones de Puntero i seleccionem el "retulador", podem fer cercles a les paraules. Amb el "marcador resaltado" podem subratllar.

Elements del Power Point:

- Diapositives
- Objectes
- Accions
- Transicions
- Animacions

GELAT DE XOCOLATA!

L'activitat realitzada avui a classe de Plàstica ha consistit en portar una copa i fer a l'aula un gelat. Aquest gelat l'hem fet amb diferents tipus de fang i utilitzant material que la professora ens ha proporcionat.

El meu gelat és tot exclusiu de xocolata. Hi ha xocolata amb llet, xocolata blanca, xocolata negre...

Ha estat una experiència increïble i m'he sentit molt bé alhora de realitzar aquesta activitat.

Fotografia realitzada per: Cristina Simón Rubió

L'ART DE SABER ESCOLTAR

Benvigudes siguin les imatges borroses, les que deixen un espai ambigu, perquè obren la perspectiva a la incertesa, a la novetat que aporta l'altre.

Si tinguesim una imatge concreta d'una persona, sense la possiblitat de crear-nos una perspectiva, no seria interessant ja que no tindriem la possibilitat de fer anar la nostra imaginació...

L'ART DE SABER ESCOLTAR

Escoltar exigeix una prèvia depuració dels prejudicis que enfosqueixen la imatge de l'altre.

Sovint tenim prejudicis cap a les persones. Tenim una imatge sobre una persona només per la seva manera de vestir, el pentinat, la manera de fer... i en moltes ocasions la imatge que tenim de la persona no correspon a la realitat. Així doncs, deixem de banda els nostres prejudicis perquè sinó en contes d'escoltar, estarem més pendents de l'estètica.

PASSEJADA PER L'EIXAMPLE

Som diumenge

i fa un dia meravellós!
Agafo el metro

i cap a Barcelona em dirigeixo.
M’esperen les companyes,
la professora i dues noies.
Passegem per l’eixample
escoltant històries i poemes.
Els protagonistes són semàfors,
la Pedrera, una alzina
palmeres, una girafa...
S’acaba la passejada
i cada vegada més
de Barcelona
estic enamorada!

VIQUIPÈDIA

La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure editada per diferents persones. Permet que la gran majoria d'articles siguin modificables a través d'un navegador web.

Conté diferents idiomes però no en totes les llengües hi ha el mateix contingut.

Si per exemple escrivim Barcelona i cliquem diferents idiomes veurem continguts diferents però tots parlaran de Barcelona.

Podem observar l'Índex, que normalment és de fotografies. Tot article disposa d'una pàgina de discussió.

EL SÍMBOL DE LA PAU

En la sesió de divendres passat a classe d'Educació Física (23/10/09) ens vam col·locar dins d'un sac verd elàstic que s'adaptava al cos.

Vam fer grups d'unes nou persones hi haviem de representar un objecte, un símbol, una escena...

El meu grup vam representar el pessebre i el símbol de la pau. Aquí teniu una fotografia perquè us feu una idea d'aquell dia tant divertit!

Fotografia realitzada per: Cristina Simón Rubió

LA VEU

Aquestes són les idees principals extretes d'un vídeo sobre la veu, a classe de Música.

La veu és el vehicle de la nostre comunicació. La veu ens dóna identitat, tot el cos és instrument de la veu.

La veu intervé en:

- postura, moviment

- respiració

- acció vibratòria

- control auditiu

Una bona respiració juga un paper important en la veu. Cal buscar l'equilibri entre l'aspiració i la fonació.

El timbre de la veu ens fa diferents de les altres veus.

L'ART DE SABER ESCOLTAR

Hi ha una parla que es converteix en pura xerrameca indiscreta i estúpida, en allò que sovint se'n diu "parlar per no callar".

En algunes situacions, sobretot quan no coneixem gaire a una persona parlem per parlar. Aquest tipus de conversa és molt superficial perquè no hi ha un missatge veritablement important.

L'ART DE SABER ESCOLTAR

Ningú no ens pot obligar a escoltar. Ens poden obligar a estar quiets i callats i, fins i tot, a obeir determinades consignes. En coaccionar-nos així, els qui ho fan, poden pensar-se que escoltem, perrò només escolta qui vertaderament vol escoltar.

Ens poden obligar a seguir unes normes i unes conductes però ningú ens pot obligar a escoltar. Un professor/a pot estar a una classe i dir als seus alumnes "feu el favor d'escoltar". Els alumnes poden estar en silenci però no tenen perquè estar escoltant el que diu el professor ja que poden estar pensar en les seves coses...

Encara el Tram

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,

i el full s'irisa

en veure's cobejat.

I el cobrador s'intriga si giraràs el full:

sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen

i la mitja és ben fina;

i tot el tram ets tu.

Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara

que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,

i el teu mocadoret ha tornat de bugada.

Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...

Té, ara, ja he baixat!

Joan Salvat-Papasseit

Imatge realitzada per Cristina Simón Rubió.
Lisboa, 2008

EXPERIMENTEM AMB EL FANG

Ahir a la classe de Plàstica vam experimentar amb el fang. Per començar l'activitat vam cobrir la taula amb paper (de color blau cel i taronja). A cada taula teniem 3 palanganes les quals contenien fang en pols i en una gerra de plàstic hi teniem aigua.

Vam experimentar i manipular el fang en pols que teniem a la palangana, aquest fang era molt suau (com un ninot de peluix).

Després d'estar una estona experimentant amb el fang, anàvem afegint aigua a la palangana i això feia que el fang és tornés més viscós.

Amb el fang que teniem els dits vam pintar sobre el paper que envoltava la taula i també vam experimentar amb paper de diari, amb el rollo de paper de wàter...

Per finalitzar l'activitat vam recollir tot el material i vam posar en comú les nostres sensacions alhora de realitzar aquesta activitat.

Fotografies realitzades per: Cristina Simón Rubió

ARTICLE REVISTA (Seminari)

Avui a Seminari, juntament amb la meva companya Natàlia em parlat de l'article Potenciar el creixement emocional d'infants i adolescents.

Aquest article l'hem extret de la revista: Protagonistes , ja!

Aquesta revista tracta de temes relacionats amb la infància i l'adolescència, dirigida a mestres, educadors i associacions. El seu objectiu és aportar una eina per tal de fomentar els valors pels drets humans.

El seu autor és el Roger Giménez Roig, educador en temps lleure i especialista en Psicologia.

Aquest article fa referència a dues emocions considerades com a negatives: la ràbia i la ira.

Pel que fa la ira, pot ser posible que un nen senti ràbia i s'enfadi i que tota la seva energia es focalitzi cap a l'atac o l'autodefensa.

Quan un infant experimenti ira en el seu interior no tindrà altre remei que exterioritzar-la d'una manera o altre: potser agredirà o es farà mal a ell mateix per no saltar-se les normes.

Pel que fa a la tristesa, és convenient que a un infant no li estiguem dient constantment que no pot estar trist, sinó sempre alegre. És important que l'infant expressi els seus sentiments i respectar si es troba trist, ja que tota emoció és transitòria.

És imprescindible saber quines situacions desancadenen la tristesa i no donar la culpa els altres.

Després de mirar diferents articles de les revistes de la biblioteca, vam escollir aquest article perquè ens va semblar interessant i l'hem aprofundit més del q em pensava.

Fotografia realitzada per: Cristina Simón Rubió

POT TENIR FILLS, LA LLUNA?

Pensar, igual que llegir i escriure, vol temps. I no solament temps ocupat a combinar idees per poder arribar a conclusions fiables, sinó també temps buit, intermedis, i fins i tot temps ple d'altres interessos diversos.

És evident que llegir i escriure correctament requereix un cert temps, un autoprenentatge que treballant es pot aconseguir. Quan estem llegint, és important fixar-nos com s'escriuen les paraules ja que és una manera de millorar l'escriptura.

Pel que fa el pensament, és important dedicar-nos una estona a refexionar sobre nosaltres mateixos, sobre com ha anat el dia, etc.

Imatge de: http://tarapacamistico.files.wordpress.com/2007/12/luna_noche.jpg

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

És per això que, en néixer, una criatura resta de seguida seduïda per l'olor de la mare, i pel tacte de la seva pell, que desitja amb un veritable deler i pel to de la seva veu, que identifica i l'asserena encara que no entengui ni brot del que diu.

Quan un infant neix emet un primer llant perquè es troba en un ambient diferent i aquest llant és perquè vol que estiguin per ell/a. De seguida identifiquen la veu i el tacte de la mare, per això és tant important el vincle afectiu que s'estableix de mare a fill. L'infant se sent segur amb la mare i sap que ella sempre estarà al seu costat.

Imatge: http://mouserunner.net/anne_geddes/index_content/anne_geddes_preview_2.png

PRÀCTICA DE LA IMATGE

El programa Gimp ens facilita modificar imatges. L'activitat proposada pel professor consisteix en obrir una fotografia amb aquest programa i realitzar una sèrie de modificacions.

Fotografia original:



Troç de la fotografia original:

Per seleccionar un troç de la fotografia ho farem amb l'eina d'encapçar.


Reducció de píxels:



Cala anar a imatge, marcar l'opció escala la imatge i reduïm el nombre de píxels.



Eliminar elements de la fotografia:


Per eliminar un element de la fotografia cal seleccionar l'eina de clonar. En aquesta fotografia les roques més properes no s'observen.

L'ART DE SABER ESCOLTAR

Hi ha escoltes superficials i n'hi ha que s'exerceixen des de la profunditat.

Quan escoltem algú podem desconectar i fer veure que estem escoltant. Però si tenim el desitg d'escoltar atentament, llavors serà una escolta profunda perquè allò que estem escoltant ens aportarà alguna cosa.

BLOGOSFERA

Després de llegir el comentari al blog de la Caterina Canas Solé vull afegir que com en moltes àrees educatives, cal que, quan el nen es comenci a interessar per la televisió, s'hi estableixin unes normes, i que un cop fixades, se segueixin escruposolosament. Han de ser els pares qui decideixin quins programes són adequats pels infants i quanta estona poden veure la televisió. En aquests casos, ha d'estar justificat pel contingut del que veuran, per exemple, una pel·lícula de Walt Disney que supera el temps establert, o un esdeveniment interessant per al nen. Han de ser els pares els qui prenguin la decisió i s'ha de deixar molt clar que primer han d'haver complert amb totes les seves obligacions -deures, endreçar l'habitació, etc.-, que es tracta d'una excepció perquè la pel·lícula s'ho val i perquè s'han portat bé.

BLOGOSFERA

El tema de la televisió i els nens és el que tractarem en el nostre treball de la blogosfera. Anirem fent aportacions als nostres blogs a partir de la pàgina següent: http://www.guiainfantil.com/blog/159/que-hacen-los-ninos-con-la-television.html

Les components del grup som:

- Anna Bartomeus Peñalver
- Caterina Canas Solé
- Anna García Gimeno
- Cristina Simón Rubió

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

Si evites la mirada et distancies automàticament, cosa que ens porta a reafirmar el paper dels ulls com a organitzadors principals de la sociabilitat.

Amb una mirada es produeix una interacció entre dues persones. Sinó intercanviem mirades és com si ens tanquesim en nosaltres mateixos i no ens relacionesim. Quan mirem directament als ulls d'una persona es crea com una mena de vincle.

L'ART DE SABER SCOLTAR

L'escolta sempre es relaciona amb una expectativa creada.

L'escola sempre és selectiva ja que no sempre estem predispostats a escoltar a tothom. Escoltem allò que ens interesa, allò que ens crida l'atenció. Tenim una expectativa creada quan ens parlen, encara que aquesta expectativa no sempre pot arribar a ser positiva...

L'OÏDA, LA MEMÒRIA I LA VEU

Vet aquí una vegada 3 velletes ( amb el nassos que li arribaven a la barbeta) que recorrien el món més de pressa que un cavall.

La més vella és l’oïda. És molt tímida. Treballa quan vol i es deixa emportar per estímuls que de vegades no som conscients. Vergonyosa i mal educada no sabria treballar si no fos x la memòria.
Sense la memòria, l’oïda tindria un treball sense sentit. Amb l’oïda , la memòria aprofitaria les coses (les que li cridin l’atenció, les que són curioses).

La memòria no surt mai de casa, és familiar perquè té algú que li ensenya la veu.
La veu és allò que guarda la memòria. Comunica als altres, que s’han sentit coses, algunes a la memòria i la veu, la més exterior de totes i la que surt més tard, triga més a parlar. Si no hi hagués magatzem, la veu faria vacances. La veu és la part més exterior del pensament que utilitza la paraula per poder expressar allò que hem escoltat i que volem exterioritzar.
Si la veu és a l’aire, només pot existir sinó hi ha un cos (aparell fonedor). La veu necessita d’un cos per la seva existència.
El cos que fabrica aquest aire, fabrica un moviment per poder fer arribar als altres allò que la veu intenta sonoritzar. La veu odia el soroll, sinó no arriba enlloc.
El moviment de les mans acompanyen, donen una mica més de sentit a allò que estem expliquen.
La veu està tancada amb una capsa, com si fos un regalet. Aquests llaços que l’envolten són les mans. Les mans tallen, renyen, demanen, indiquen...

Imatge de: http://usuaris.tinet.org/clublect/Orella.gif

QUÈ ÉS UN BLOG?

Un blog és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d'un autor o diversos autors, en què apareix en primer lloc el més recent, on l'autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent.

Classes de blogs

* Blogs de centre: bàsicament consisteixen en revistes digitals que integren textos informatius, d'opinió...

* Blogs destinats a seminaris i cursos de formació en TIC per al professorat: Els professors que imparteixen cursos o coordinen seminaris de formació en TIC solen usar blogs i wikis com a recursos perquè els assistents puguin tenir les informacions i tutorials a disposició seva de manera permanent.

* Blogs de professors (individuals): destianats a comunicar les seves reflexions sobre l'educació, metodologia en unes àrees concretes, sobre les TIC en l'educació, etc.

* Blog d'aula del professor: la seva funció principal és proporcionar als alumnes informació, proposar activitats complementàries, donar instruccions per la realització de les tasques...

* Blog professor-alumnes: la classificació per categories permet agrupar aquestes entrades tant per temes com per usuaris, de manera que la informació quedi perfectament organitzada.
També es pot crear aquest tipus de blog per a altres funcions com per exemple: lectura compartida d'un llibre on alumnes i professors aportin els seus comentaris.

* Blog d'aula de l'alumne: aquesta classe de blogs poden tenir les funcions següents:
- Executar les tasques proposades pel professor en el seu blog d'aula, on l'alumne pot trobar informacions, recursos...
- Carpeta d'aprenentatge digital: mostres de treballs significatius en una determinada assigantura.
- Guia de navegació: per informar sobre llocs i recursos d'interès relacionats amb la matèria i comentar-los.
- Guia de recursos per al blog: per informar d'aplicacions usades en el blog, trucs, consells...
- Desenvolupament de temes de lliure elecció: aficions, notícies d'actualitat, etc.

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

Sí, sense cap mena de dubte, els ulls són les parts del cos més usades en la comunicació no verbal.

Els ulls són la part del cos més expressiva. Amb només una mirada podem saber si una persona està enamorada, si té ganes de plorar, si està contenta... Sense dubte, "una mirada val més que mil paraules".

POESIA

Aquesta és la poesia que he creat a partir del poema El Calendari dels Colors de Albert Ràfols Casamada.

Dilluns: verd de poma verda

Dimarts: l'ombra del cirerer

Dimecres: gotes de púrpura

Dijous: una taronja dins d'un plat

Divendres: llimones entre les fulles

Dissabte: arreplega les fulles verdes

Diumenge: esclata el vermell escarlata

L'ART DE SABER ESCOLTAR

En aquest sentit, no podem garantir mai que l'altre ens escolti i tampoc no podem assegurar mai que serem escoltats.

Moltes vegades quan ens parlen desconectem perquè allò que ens diuen no ens interessa gaire. A qui no li ha passat d'estar al metro parlant amb algú i sense voler escoltar les converses dels altres?

EN BERNAT I LA PACA

Aquí teniu la primera cançó que hem creat a classe de Música, espero q us agradi!

EL BERNAT I LA PACA

El gat Bernat
mira pel terrat
veu un ratolí
i se'l vol cruspir.

Se'l vol cruspir
pobre ratolí.
Està espantat
pel gat Bernat.

La vaca Paca
té una gran taca,
el toro la mirat
i s'ha enamorat.

S'ha enamorat
està encisat
de la taca de la Paca
ai pobre vaca!

POESIA RECITADA A CLASSE

El dimecres 7 d'octubre a la classe de Comunicació oral escrita i digital vam sortir unes 6 persones a recitar de memòria una poesia del llibre Poesies amb suc de Miquel Desclot. Va ser un moment de nervis, unes 70 persones estaven mirant-me quan vaig començar a recitar...

BOMBOLLA DE SABÓ

Transparent,

puja al punt.

Ara mires

cel amunt.

Cos de vidre,

busca el sol.

Ara t'alces,

pren el vol!

Autora: Lola Casas

Imatge de: http://www.bdebarna.net/v1/imatges_arxiu/bombolla.jpg

ESTRUCTURA

El dia 29/09/09 a classe de Plàstica vam portar tots un objecte personal. Ens vam reunir per grups i vam escollir una característica de cada objecte. Les característiques dels objectes personals que vam escollir són les següents:

- fred
- brillant
- suau
- rugós
- tou

El dia 06/10/09 haviem de representar una estructura amb material que estigués a l'aula de Plàstica. Amb el material de l'aula haviem d'aconseguir representar les característiques escollides dels objectes personals de tots els membres del grup.

Per començar l'estructura vam girar la taula del revés, de manera que quedaven les 4 potes en horitzontal. Al fons de la taula el vam cobrir amb paper d'envelar de color blau. A sobre del paper blau vam enganxar les fotografies que haviem fet dels nostres objectes personals. Vam agafar una manta i la vam col·locar de manera que fos una cortina, així les fotografies quedaven tapades.

Les parets les vam cobrir de paper d'envelar de color lila. A les parets hi vam fer diferents tipus de formes geomètriques i les vam cobrir amb paper cel·lofana de color blau, verd, vermell i groc (els 4 colors primaris). El sostre el vam cobrir amb paper d'envelar de color lila, el vam foradar i vam pasar unes cordes de roba de tal manera que penjessin. Amb paper de plata vam cobrir els costats de la taula.

El terra de l'estructura estava ple de cordill, a banda i banda de les potes. Els 2 troncs eren per representar la naturalesa.

Aquesta estructura la vam dissenyar pensant en tot moment amb els infants. El fet de crear una mena de cova és perquè pels infants és molt beneficiós poder-se amagar. Les formes geomètriques i els colors són les bàsiques. Els cordills que penjen són per tal de que l'infant els manipuli i experimenti amb ells.
Els troncs fan referència al pedagog Rousseau que considerava que la naturalesa era molt beneficiosa pels infants.

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

Per al nadó -i l'infant- els ulls valen com el menjar, ja que li forneixen les primeres experiències d'unió mútua i recíproca amb altres éssers humans.

Aquesta frase fa referència a l'importància d'una simple mirada. L'infant busca en tot moment el contacte visual amb la seva mare perquè li proporciona seguretat i protecció. Pels infants, una mirada és tant beneficiós com el menjar, la higiene, etc.

MESTRE I FILÒSOF

Un mestre és el mateix que un filòsof?

Per mi, un mestre i un filòsof estan relacionats perquè els dos tenen la capacitat de mostrar coneixements a altres persones.

El mestre té la capacitat d'ensenyar coneixements adquirits als seus alumnes. El filòsof també mostra coneixements però són qüestions més centrades en: la moral, la veritat, la ment, el pensar...

POESIA

CANÇÓ DE SALTAR A CORDA

La pluja és una bruixa

amb els cabells molt llargs.

Cascavells li repiquen

tota la trena avall.

A la nit, si venia,

ho fa sense avisar,

estalzim a la cara

i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra

conillets, a amagar!

amagats que seríem

que no ens atraparà.

Darrere la cortina

fem-li adéu amb la mà.

Autora: Maria Mercè Marçal

Imatge de: http://www.capvermell.org/images/stories/Medi/pluja-dibuix2.jpg

LILA

La meva primera construcció poètica es diu lila. No és casualitat que m'hagi inspirat en el color lila, ja que molts de vosaltres ja coneixeu la meva passió per aquest color.

Som diumenge per la tarda
i deixo de fer mandra.
Agafo la meva bicicleta
que és de color lila.
Vaig en direcció
el passeig de la Barceloneta.
Respiro aire pur
i pedalejo, pedalejo...
Observo una nena
que enlaire el seu estel.
És un estel de color lila fort,
com el meu cor fort.
El temps passa, miro el cel
un cel lilós.
Acabarà sent un dia plujós?


Cristina Simón Rubió

EDUCACIÓ I VIDA QUOTIDIANA

Tenia la mirada perduda en la pàgina que la seva mare li llegia, quan de sobte va preguntar: "Mare tu què mires: el blanc o el negre?"

Aquesta frase que aparentment sembla tant senzilla m'ha fet reflexionar. En determinades ocasions podem ser optimistes i veure les coses de color "blanc" o ser negatius i veure les coses de color "negre".

I tu com mires la vida, en blanc o en negre?

ELS WIKIS

Un wiki és una pàgina web editada per diferents usuaris. El wiki ofereix als usuaris la possibilitat de canviar el contingut de la web. El wiki és molt senzill d'utilitzar, posem per cas el següent exemple:

Falten uns dies per l'aniversari de la Lídia i els seus amics no saben que li poden regalar. Un usuari, en Biel, realitza una columna amb diverses propostes sobre què podem regalar a la Lídia pel seu aniversari. En Biel clica "editar" i escriu una llista de possibles regals i seguidament clica "guardar". Una altra usuaria, la Laia, afegeix un altre possible regal per la Lídia i així succesivament amb més usuaris. La finalitat és acabar escollint un bon regal per l'aniversari de la Lídia!

Els wikis promouen l'escriptura, la participació, la interacció... un altre avantatge és que continuament està actualitzat.

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

En un món com el nostre, caracteritzat per la mecanització, l'aïllament, l'acceleració, la incertesa i el desequilibri, amb amenaces de violència i alienació social, quan ens adonem de com ens cal enfortir els lligams mitjançant les interaccions ens adonem també de com el poder del contacte d'ulls, de la mirada mútua, és ben real.


Sovint, la incertesa sempre està present en les nostres vides. Està present perquè ningú pot arribar a saber que pasarà l'endemà, la setmana que ve, el mes vinent...

Si estem neguitosos o si pensem amb un tema que ens preocupa ens tanquem en nosaltres mateixos. Si algú ens pregunta com estem, encara que diguem que estem bé però no sigui cert, només amb una mirada l'altra persona pot arribar a saber com ens sentim. La mirada, "el mirall de la nostre ànima" mai no ens enganya ja que és un dels trets característics més importants de les persones.

L'ART DE SABER ESCOLTAR

"Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar".
Miquel Martí i Pol

Avui començo amb aquesta pràctica que consisteix en extreure d'un llibre un fragment que em cridi l'atenció, copiar-lo i analitzar-lo amb les meves paraules. Aquesta pràctica serà positiva per tal d'explicar, amb les meves paraules, el que em transmet un text. Començaré amb el primer fragment del llibre "L'art de saber escoltar".

En què consisteix, pròpiament, escoltar? Escoltar és un acte intencional, volgut, que té per objectiu comprendre l'altre. És, en essència, un acte lliure. Escoltar no és sentir; perquè sentir és un acte no intencional.

Aquest fragment comença amb una frase interrogativa per tal de que reflexionem sobre que vol dir la paraula "escoltar". No hem de confondre "escoltar" amb la paraula "sentir".
Escoltar és un acte lliure ja que escollim la persona la qual estem predisposats a escoltar. Quan parlem de sentir ens referim als sons que percebim del nostre entorn.

IDEES PRINCIPALS DEL VÍDEO EXPLICATIU SOBRE ELS BLOGS

En el segle XX , les notícies es produïen de manera professional. Aquestes notícies eren generals i limitades. El segle XXI va marcar un punt d'inflexió ja que les notícies van pasar a ser professionals i personals.

Els blogs es van fer molt populars ja que ens permeten compartir la nostra pròpia versió de les notícies. Els blogs s'organitzen per blog post. El blog post són notícies individuals que, amb el pas del temps, són com una col·lecció.

Amb els blogs podem escriure comentaris, llegir les notícies dels altres, intercanviar enllaços... i això facilita una comunitat de bloggers.

DESCRIPCIÓ D'UN OBJECTE PERSONAL

La classe d'ahir a Plàstica va consistir en fer una descripció tècnica d'un objecte personal.

La meva descripció va ser la següent:

L'objecte personal és petit, suau, fi, no pesa. Adopta forma circular al col·locar-la a la mà.

És de cuir i de plata. El cuir és de color lila clar. Al centre de l'objecte hi ha una rodona de plata la qual consta d'un aspiral d'un lila més fort. La seva tanca és de plata.



La relació afectiva amb l'objecte personal és que és el regal "de l'amic invisible". Per mi té valor perque m'ho va regalar una gran amiga i que, sense dubte, té clar quin és el meu color preferit...

Amb aquesta activitat he analitzat totes les qualitats d'un objecte. Moltes vegades no observem les qualitats perque només ens fixem en el conjunt...