dilluns, 30 de novembre del 2009

CONCERT SANTA CECÍLIA


Divendres passat, 27 de novembre vam assistir al concert de Santa Cecília. Vam anar a l'auditori de la Universitat i vam poder gaudir de la les cançons interpretades pel cor Blanquerna. Els estudiants de 3er de Magisteri Musical ens va oferir tot un repertori de cançons acompanyades amb diferents instruments musicals.

Imatge realitzada per: Cristina Simón

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

En un moment penses que qui sap si tot ja és fet i encara que més endavant parlis i parlis, la conversa fonamental ja havia estat feta amb els ulls i més ben expressada que amb les paraules.
Amb una simple mirada i per l'expressió de la cara podem saber com se sent una persona.

Si per exemple un infant s’ha portat malament i la mare el renya, només amb la mirada l’infant sap que serà renyat per la mare.
Un altre exemple seria quan una persona suspèn un examen i una altra persona li pregunta com li ha anat, només per la seva mirada la persona que ha preguntat sabrà que ha suspès l'examen.

dissabte, 28 de novembre del 2009

EMBOLIQUEM UN PENSAMENT


Durant la setmana d’activitats externes havíem de quedar-nos amb un pensament. A classe de Plàstica, a través del paper i tinta xina hem plasmat aquest pensament (amb música relaxant de fons). Després de plasmar el pensament, l’hem embolicat amb el tipus de paper que volguéssim (depenent si volíem que es mostrés molt o no aquest pensament).

En el meu paper hi ha blau que simbolitza la llibertat i l'evolució d'una expectativa que ha anat augmentant a mesura que anava pasant la setmana...
Imatge realitzada per: Cristina Simón

dimecres, 25 de novembre del 2009

LOS PADRES NO QUIEREN PAGAR DE SU BOLSILLO LA SEMANA BLANCA

Los padres no quieren pagar de su bolsillo la semana blanca
Además de estar en contra del cierre de aulas durante una semana en febrero, los padres no quieren tener que poner dinero de su bolsillo oara matricular a sus hijos en las actividades extraescolares de la nueva semana blanca escolar que Educació instaurará a partir del próximo curso. La Generalitat no se plantea destinar recursos extraordinarios para ayudar a las famílias porque, explica, las subvenciones de este tipo no se agotan y ampliaría partidas si hubiera mucha demanda. La Federación de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos de Catalunya teme que no haya una oferta garantizada y que Educació deje la responsabilidad en manos de ayuntamientos y ampa's. CC.OO. también rechaza el nuevo calendario porque no está consensuado y propondrá referendums para evaluarlo.
Article extret del diari Què!
Redacción Barcelona.
25/11/09

EDU365 I EDUCÀLIA

Dos Entorns Per Educacio Bo

MI ESCUELA SABE A NARANJA

Y se entregará con todas sus fuerzas a lograr sus deseos, siempre que se le permita recorrer su camino de sucesivas identificaciones y siempre que se le permita tener un lugar diferenciado y particular, no apegado en exceso a su madre, desde donde pueda sentir sus carencias y moverse para intentar solventarlas.
Hem de deixar que els infants vagin descobrint, poc a poc, el món que els envolta. L'infant necessita de l'estimació de la mare, però cal que aquest vincle no sigui exagerat ja que sinó sempre dependrà de la mare i el que és important és aconseguir una autonomia.

dimarts, 24 de novembre del 2009

QUI ETS TU? (segona versió)


QUI ETS TU?

Qui ets tu
que llueixes
aquest mocador
amb tanta finor?
Hi predominen
els colors clars
que em recorden
els colors
de l'arc
de sant Martí.


Fotografia realitzada per: Cristina Simón Rubió

L'ILLA DELS 5 FARS

Tot plegat em va fer refelxionar sobre quantes vegades hem estat capaços d'encendre un far i quantes altres -la majoria, em temo- ens hem limitat a encendre petits llums.
En moltes ocasions, quan ens expressem no acabem "d'encendre un far" ja que ens conformem amb "encendre petits llums" i no som conscients que no arribem a comunicar allò que voliem.

AUDACITY

L’Audicity és un programa lliure el qual ens permet descarregar, editar, gravar i modificar cançons.
Per començar aquesta pràctica cal obrir una carpeta personal i gravar una cançó en format MP3.
Una vegada obrim el programa Audacity, cal anar a fitxer apretar i seleccionar la cançó que havíem guardat a la carpeta.
Quan tenim la cançó, seleccionem un tros i anem a editar i seleccionem el silenci. Després, posarem els efectes de fading d’inici i fading de final.
Amb el micròfon gravarem el nom de la cançó i el cantant en el tros de silenci que prèviament haurem seleccionat.
Després anem a fitxer i exportem la cançó en format MP3, descarreguem el codificador LAME i el guardem a l’ordinador.
Ens hem de registrar a Goear per tal de que ens proporcionin el codi embed per tal de poder penjar l’arxiu MP3 un servidor.

dilluns, 23 de novembre del 2009

L'ART DE SABER ESCOLTAR

Hi ha un temps d'expressió que és el que necessitem per exterioritzar els pensament que brollen en la interioritat.
No és senzill transmetre els nostres pensaments en un full ja que necessitem uns segons per transmetre allò que volem dir.

diumenge, 22 de novembre del 2009

LITERATURA ORAL O ETNOPOÈTICA

Literatura Oral o Etnopoètica
Consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita.
Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la repetició de textos, de les peces orals. La repetició és la clau per la conservació i difusió dels textos. Per aquesta raó necessiten tenir una part fixe i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.
L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d'improvització. Les produccions etnopoètiques han de tenir tres característiques:
* Ser expressades a través de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: la metàfora, el sentit figurat, la rima, etc.
* Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa o sigui, competents.
* Permetre improvitzar i introduïr variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre l'emisor i el receptor.
* Els missatges etnopoètics es donen en la comunicació, diària entre les persones i tenen funcions diverses:
- entretenir
- omplir el temps lliure
- educar
- donar normes
- criticar
- reforçar l'identitat social o nacional
- cohesionar un grup
- crear lligams de solidaritat

FRASES


Des de Seminari vam confeccionar un "come cocos" amb frases del llibre Educació i vida quotidiana de l'Eulàlia Bosch que ens haguesin cridat l'atenció o paraules amb les quals el definiriem. El dilluns 16 de novembre, quan l'Eulàlia va venir a la universitat a fer la conferència els hi vam entregar.


Les frases que vaig escriure són les següents:


- Senyoreta, tu t'ho creus, tot el que dius?
- Tu què mires, el blanc o el negre?
- Infància
- Magnifiques descripcions
- Captivador
- Pensar, igual que llegir i escriure, vol temps
- La gent que ens envolta ens fa de mestre, tant si n'és conscient com sino.
- La ficció, però, s'explica des de la realitat.

Imatge realitzada per: Cristina Simón

ANEM A L'AUDITORI


El divendres 20 de Novembre vam assistir a l'Auditori. Primer ens van fer una visita guiada al museu de la Música. Després, vam assistir al assaig general d'un concert per a escoles d'educació infantil anomenat Corda i descorda. L'assaig va estar molt bé ja que era un concert amb instruments musicals i van tocar cançons molt populars.

Per finalitzar ens van fer una conferència sobre Servei Educatiu de l'Auditori.

"La música no és un luxe, sinó una necessitat, com l'aire que respirem".

dijous, 19 de novembre del 2009

UN PLAT PLA PLE DE POESIA ESTÀ

Aquest matí hem anat a la Biblioteca Jaume Fuster ha escoltar tot un recull de poesies i cançons sota el nom Un plat pla ple de poesia està. Han assisistit infants els quals han gaudit en tot moment rient i fent comentaris com ara "como mola". Hem escoltat poesies i cançons molt conegudes com Sol solet, La lluna la pruna, etc.

Ha estat un matí ple de poesia i per uns instants, he retornat a la infantesa.
Aquí teniu un vídeo que he realitzat perquè us feu una idea...

dimecres, 18 de novembre del 2009

MATÍ AL CENTRE D'ART SANTA MÒNICA


Avui hem anat al centre d'art Santa Mònica i he experimentat diverses sensacions. El primer que m'ha sobtat a l'entrar a la primera sala ha estat la foscor que hi predominava. Era una sala amb miralls a la banda dreta de i una música que per a mi, ha era relaxant. Al fons de la sala hi havia una espècie de còdig de barres de diferents colors.

La següent sala encara era més fosca que la primera, amb una mena de llibre obert al qual hi havien diverses imatges sobre animals, persones, paisatges i els fons de la sala una pantalla molt gran la qual quedaven reflexades les imatges del llibre.

Ha estat molt interessant ja que no s'havia molt bé que m'hi trobaria i lo que he vist, m'ha agradat!
Imatge realitzada per: Cristina Simón

dimarts, 17 de novembre del 2009

UN DIA A L'ESCOLA


Avui, juntament amb la meva companya Blanca hem passat el dia al CEIP Fort Pienc.

La meva primera impressió ha estat molt bona. L’escola és molt gran i gaudeix de molta decoració. Hem estat a la classe de P4. Hem presenciat l’arribada dels infants a l’escola, com han cantat, han treballat una fitxa sobre els ossos, l’estona al pati, la sessió de psicomotricitat (els infants han fet un castell amb coixins) i hem observat els infants en els diferents racons de l'aula.

Ha estat una experiència molt positiva i agradable! Aquí teniu una fotografia realitzada des de la porta de l'entrada a la classe.

Imatge realitzada per: Cristina Simón

dilluns, 16 de novembre del 2009

CONFERÈNCIA EULÀLIA BOSCH

Avui a la universitat hem assistit a la conferència de l’Eulàlia Bosch. En aquesta conferència, l'Eulàlia ens ha parlat de la importància del diàleg amb els infants, la societat i l’internés que hem de tenir sobre l’educació.

Els infants estan davant nostre per créixer i cal tenir sempre present que aprenen per primera vegada a viure en el món.

És important conèixer la relació de l’escola amb la ciutat i aprofitar el patrimoni.

El gran aliat dels mestres són les arts (música, dansa) ja que pots esdevenir-te mestre gràcies a les arts.

La frase pronunciada per l'Eulàlia Bosch que més m'ha agradat és : "cal saber trobar al lloc on passes les hores"`.

divendres, 13 de novembre del 2009

ANUNCIS

L'activitat consistia en fixar-nos en dos anuncis i comentar-los. Vaig fixar-me en l'anunci dels Formatges Burgo de Arias i l'anunci de Pasta La Tagliatella.
Anunci: Formatgets Burgo de Arias
El primer anunci pasa a la cuina d'una casa. Un pare, amb els seu fill als braços obre la nevera i treu una capsa de formatgets Burgo de Arias.
La frase que podem escoltar en aquest anunci és: Las personas que buscan su vida fácil, suave y rica tienen algo especial: Burgo de Arias.
Anunci: Pasta La Tagliatella
L'anunci succeeix a la taula d'un restaurant italià. A la taula hi ha assegudes mare i filla menjant pasta italiana.

El diàleg és el següent:

- Mama, perquè hem vingut aquí?
- Mira cuore de sucar. Saps què vol dir? Cor de Carbassa
- Fa molt temps vaig tenir un novio italià que hem deia així:
Ets el meu cuore de sucar.
- I que se'n va fer?
- No ho sé, vam deixar de veure'ns. Ja saps com són aquests italians.
- Però mama, això va ser abans o després de conèixer al papa?

MI ESCUELA SABE A NARANJA

Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás.

Totes les persones "brillem amb llum pròpia" ja que tots tenim coses especials en el nostre interior. Tots som diferents ja que cada un de nosaltres disposa d'unes qualitats que hem de saber potenciar.

dijous, 12 de novembre del 2009

Poesia de les sabates


Sempre anem acompanyades
alhora separades.
Som negres i blanques,
d'origen menorquí.
Un pas ens separa
el cap i la cua
mai s'agafen.
Si tornem a caminar,
tornem a començar!


Autores: Ana Aran, Sara Belmonte i Cristina Simón.
Imatge realitzada per: Roser Ros

POESIA

L'activitat d'un dimecres a classe de Comunicació oral, escrita i digital va consistir en anar a la Biblioteca de la Universitat. Prèviament ens havíem de pensar un número. Jo vaig pensar amb el número 5, em vaig dirigir a la prestatgeria número 5 i vaig agafar el 5è llibre. El vaig obrir per la pàgina 5 i vaig copiar la cinquena frase. A la prestatgeria de sota, vaig agafar el llibre número 5 i així successivament vaig anar apuntant totes les frases. Una vegada teníem totes les frases apuntades havíem de crear una poesia. La poesia que vaig crear va ser la següent:


Un dia d’estiu

Un matí es va despertar
refredat i amb febre.
No li feia
ni mica de gràcia.
Ja ho sé!
primer un suc de taronja.
Comencem les vacances
i comença una nova vida.
La nostre mare ens porta
a les botigues
quan va a comprar.
Enganxa les rodes
de les bicicletes.
Pare, que no véns?

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

Sovint, quan una persona no està bé, només un toquet a la galta o al front o al cap li comença a obrir les portes del confort.
Amb un simple gest una persona pot reconfortar a una altre. Un clar exemple és quan algú ens abraça, ja que ens sentim bé i reconfortats. De vegades sobren les paraules perquè els gestos ja ens diuen molt...

dimecres, 11 de novembre del 2009

L'ART DE SABER ESCOLTAR

La velocitat és el factor clau i determina extraordinàriament tant el procés d'emissió com el procés de recepció.
Si quan parlem o llegim anem molt ràpids, les persones que estan escoltant no podran seguir correctament allò que estem dient. Per això, és important que siguem clars alhora de parlar i quan llegim no anar massa ràpid.

dimarts, 10 de novembre del 2009

SEMINARI

Una activitat proposada desde seminari va ser anar per parelles a la Universitat, escoltar i gravar sons. La meva companya Caterina i jo vam gravar els sons de:
- màquina beguda
- aigua de l'aixeta
- secador del labavo
- cadena del labavo
- tacons
- porta que es tanca
- teclat i ratolí
- despenjar el telèfon
Seguidament, vam inventar-nos una història amb aquets sons. La història que vam inventar-nos va ser:
L'aniversari de la Mariona
El dia 5 d’octubre va ser l’aniversari de la Mariona, ella estudia 3er de Magisteri d’Educació Infantil. El dia del seu aniversari, les seves companyes li van organitzar un joc que consistia en anar buscant pistes per tota la universitat.
Primer de tot li van donar un sobre, aquest, contenia la primera pista. Dins del sobre hi havia un full, en aquest full hi havia escrit que havia d’anar en direcció la màquina de beguda (zuuuu).
En el sobre de la màquina de beguda (zuuuu) li deia que havia d’anar al lavabo més proper del bar.
A l’entrada de la porta hi havia un full que deia que havia de tirar la cadena del wàter (psss), rentar-se les mans (tzz) i eixugar-se-les amb el assecador (psuuu). Sobre l’assecador (psuuu) havia un sobre, aquest contenia un dibuix d’un llibre, el qual l’enviaven cap a la biblioteca, havia d’anar a un ordinador (clic), mirar el correu. Tenia un email (de les seves companyes) el qual li comunicava que havia de dirigir-se a la cabina (plof) més propera del bar, allà havia una nota que informava que s’havia de dirigir cap a l’entrada de la universitat.
Allà l’esperaren les amigues en forma de cercle. Una d’elles va començar a fer sorolls amb els tacons de les botes (clonc, clonc), aquest so indicava a les companyes de la Mariona que ella ja venia. Després de totes les pistes i totes les voltes per la Universitat, la Mariona va ser obsequiada amb el seu regal.

MI ESCUELA SABE A NARANJA

El intento está en lograr que cada cual pueda ser <<él mismo>>, y jugar con todo lo suyo: gustos, amistades, modo de ser, dejándose afectar por los afectos que van sucediéndose alrededor y dentro de nosotros.
És molt important deixar als infants que siguin ells mateixos i que facin allò que els hi vingui de gust. Si a un infant li agrada pintar, deixem que pinti! Si a un infant li agrada cantar, deixem que canti!

divendres, 6 de novembre del 2009

OMNIS: TOTS ALHORA

A classe de Plàstica ens vam asseure tots al voltant de la taula fent sonar els Omnis que haviem realitzat. Aquest és el petit concert que vam fer...

Vídeo realitzat per: Cristina Simón Rubió

OMNI



FITXA TÈCNICA

- Nom: Paltap


- Classificació: El Paltap pertany a la família dels Idiòfons (instrument de percussió) i és indeterminat ja que no produeix notes.

- Material utilitzat:
* rotllo de paper de plata
* pintura de color verd
* claus
* taps d’ampolla
* fil de cosir

- Descripció de la construcció:
Per realitzar el Paltap he agafat un rotllo de paper de plata i l’he pintat amb pintura de color verd. A continuació he clavat claus a diferents parts del rotllo de paper de plata. He fet forats al mig dels taps i els he agrupat de tres en tres, un tap de color blanc, un tap de color blau i un tap de color vermell. He agafat el fil de cosir i he fet passar tres taps de color diferent, he fet un nus al fil i els he deixat penjant dels claus.


- Com es toca?
Per fer sonar el Paltap només cal que girar el rotllo de paper de plata, d’esquerre a dreta i llavors els taps xocaran entre ells i sonarà.




Imatge realitzada per: Cristina Simón Rubió

PIT-ROIG

Amb el primer vers d'un poema referent a l'ocell pit-roig, hem realitzat a classe de Comunicació oral escrita i digital un nou poema a partir d'unes fotografies referents a la naturalesa.

Pit-roig ¿no has vist pas un paradís verd?
amb tantes tonalitats de fulles?
Deixa anar els teus somnis,
de prinicpi a fi.


MI ESCUELA SABE A NARANJA

Con los niños también tenemos prisa, queremos que crezcan demasiado rápidamente y además que sean inteligentes, que no lloren, que no cojan traumas, ni cinstipados, que aprendan inglés lo antes posible, que sean buenas personas, que no den mucha lata, que sean simpáticos, autónomos, modernos y creativos. Aunque, como todos sabemos, un niño no se hace en un día...


Vivim en una societat en la que sempre tenim pressa, i ja se sap que les presses no són bones... Tenim pressa perquè els infants aprenguin el més aviat possible però de vegades no sóm conscients que no hem d'estar sobre d'ells sinó respectar la seva evolució, ja que cada persona és un món.

dijous, 5 de novembre del 2009

MI ESCUELA SABE A NARANJA

Es decir, que cuando el niño se sienta a falta de comida, de calor, o de calma..., se pondrá en marcha para ir a buscarlo, y llorará, se moverá, y protestará, hasta colmar sus deseos.

El llant d'un l'infant ens indica que necessita alguna cosa. Aquest llant serà calmat quan l'infant hagi cobert la seva necessitat (dormir, menjar...). Sovint, per gestos també podem saber què és el que necessita l'infant.

dimecres, 4 de novembre del 2009

MI ESCUELA SABE A NARANJA

Cierto es que en los inicios el cordón umbilical aún no puede cortarse, porque el niño nace muy desvalido en nuestra especie y hay que rodearlo de cobijo, afecto y esperanza.
L'infant quan neix està indefens, necessita afecte i amor constant per part dels pares. És vital que els pares proporcionin als seus fills afecte i estimació per tal que creixin en un ambient d'harmonia.

dimarts, 3 de novembre del 2009

QUI ETS TU?


Qui ets tu?

Qui ets tu
que portes
un mocador
amb tanta finor?
El portes per què
t'agrada?
Hi predominen
els colors clars,
com els teus
ulls clars.
Hi ha dies que portes
altres mocadors però
per què aquest, sovint,
t'acompanya?
Fotografia realitzada per: Cristina Simón Rubió

L'ART DE SABER ESCOLTAR

Per a poder escoltar correctament, cal superar el prejudici de la imatge. Molt sovint la imatge de l'altre condiciona extraordinàriament l'acte d'escolta.
No podem ser capaços d'escoltar atentament allò que ens diuen sinó evitem els prejudicis, perquè segurament tindrem una imatge que no correspon a la real (com en moltes ocasions passa).

dilluns, 2 de novembre del 2009

REFRANYS

A classe de Comunicació oral escrita i digital, la professora Roser Ros ens va dictar una sèrie de refranys. Els vam anar apuntant i de tots ells haviem de crear refranys.
Aquests són els refranys que vaig crear:

Sense menjar
bona confitura.

No es pot viure
ple de fum.


A Roma va
l'home rabiós.


No es pot viure
dins del pot petit.

L'ILLA DELS 5 FARS

I arribat a aquest punt, la inspiració d'Artrutx afegida a la meva condició de publicitari em van suggerir el camí: aprofitar en la nostra comunicació el poder suggestiu i la màgia de les històries.
Cada vegada que ens comuniquem amb els altres hauríem de ser capaços de transmetre alguna cosa als qui ens estan escoltant, no deixar-los indiferents. Les històries interessants són les que ens queden en la ment.